Última setmana de seminari.

Com a tancament del seminari, el dimarts l'Imma es va reunir individualment amb cadascú de nosaltres i ens va fer una mica de recull i valoració, de com ha anat el seminari.
El dimecres vam fer una mica de festa, per celebrar el nadal. Pel que fa l'amic invisible a mi em va tocar la Irene, el meu regal va ser una ampolla d'oli, fet a casa meva. L'Adrià hem va fer un regal que vaig trobar senzillament genial, hem va regalar un joc de l'oca, on les fitxes són la cara de tots els que hem compartit seminari.
Un cop fet l'amic invisible, vàrem fer una mica de pica-pica gràcies als veïns de seminari...
M'agradaria tancar el bloc tot donant les gràcies a tots els companys i companyes de seminari, ja que, ha estat una activitat molt maca i interessant. Gràcies a tots!!! I molt bon any nou a tothom!!!!

El codi escrit

EL CODI ESCRIT:

El codi escrit és aquell que precisa de l’escripture, és a dir, que queda “immortalitzat”, que perdurà en el temps, en aquestes línies descriurem algunes de les diferencies més importants que existeixen entre el codi escrit i el codi oral.

DIFERÈNCIES ENTRE ORAL I ESCRIT:

En un principi l’oral i l’escrit es diferencien bàsicament en aquests aspectes:

-Oral:

· És més ràpid la informació ens arriba directament.

· És molt més volàtil, quant el so de les paraules s’apaga la informació desapareix. (això actualment no és del tot cert, ja que disposem de diversos mitjans per enregistrar les paraules.)

· Rebem l’informació per la oïda.

· El receptor rep l’informació successivament,és a dir, de signe a signe, un darrere l’altre.

· Comunicació espontània.

· Gran utilització de codis no verbals.

-Escrit:

· La informacó arriba en diferit, no és tant ràpid de transmetre com l’oral. (Actualment l’informació escrita ens pot arribar practicament a la mateixa velocitat que l’oral gràcies a les noves tecnologies.)

· La informació perdura, ja que a l’escriure deixem testimoni gràfic que pot ser consultat en qualsevol moment.

· Rembem l’informació mitjançant la vista.

· El receptor rep la informació simultàniament, és a dir, tot alhora.

· Poca utlització de codis no verbals.

Aquestes són les diferències més bàsiques i obvies en que podem distingir aquests dos sistemes de comunicació.

POSSIBLES SITUACIONS CODI ORAL I ESCRIT:

En aquest quadre de Martins-Baltar (1979), podem resumir les diferents situacions orals i escrites possibles:

En el mateix temps En un altre temps

Oral 1 -diàlegs cara a cara -Conferència	Escrit 2 -Escrit en una pissarra, fet per un professor. -Nota per al participant en un debat	Oral 3 -dictàfon -cassette	Escrit 4 -Nota en un suport fix no desplaçat (pissarra,paper,...) llegida temps després de ser escrita
Oral 5 -Telèfon -Ràdio -Emissió de TV en directe.	Escrit 6 -Escrit a la TV. -télex,telegrama.	Oral 7 -Emissió de TV en diferit -Contestador automàtic	Escrit 8 -Una carta, postal...

En el mateix lloc.

En un altre lloc.

Actualment ens podem trobar en qualsevol d’aquestes circumstàncies comunicatives, i el que fa uns anys era més habitual segons Cassany (1987), ara pot resultar més inusual. Com per exemple la utilització d’internet per transferir missatges escrits de forma instantànea o el mateix fi utilitzant telèfons mòbils.

DIFERÈNCIES CONTEXTUALS:

Cassany ens ofereix una llarga llista sobre les diferències contextuals que tenen aquests dos codis. Les diferències les desglossa en: Adequació, coherència, cohesió i correcció gramatical. En aquestes línies resumirem les diferències citades per l’autor.

-Adequació:

• En el codi oral s’acostuma a notar el dialecte del parlant cosa que no passa tant sovint amb el codi escrit.
• El codi escrit acostuma a ser més formal que l’oral.

-Coherència:

• La selecció d’informació pot ser menys corosa en el codi oral, no així en l’escrit.
• El codi oral pot ser més redundant que no pas l’escrit.
• En el text oral l’estructura del text és més oberta, l’emissor té la possibilitat de canviar el seu discurs, l’emissor no te aquesta possibilitat en el codi escrit.

-Cohesió:

• El codi escrit és molt més gramatical, ja que utilitza molt els signes de puntuació,sinònims,... Que el codi escrit.
• El codi oral utilitza molts més codis no-verbals que el codi escrit.

-Gramàtica:

• El codi oral utilitza solucions menys formals i espontànies que el codi escrit.
• Les oracions del codi escrit són més complexes que les del codi oral.
• L’ordre dels elements de l’oració són molt més variables en el codi oral que en l’escrit.
• El codi escrit és molt més restrictiu en la repetició lèxica que el codi oral. (Questió d’estil.)
• El codi oral tendeix a la utilització de tics lingüístics i a la utilització de crosses, que ajuden a falcar el text. Aquests elements practicament són inexistents en el codi escrit.

RELACIONS ENTRE EL CODI ORAL I L’ESCRIT:

Per estudiar aquestes relacions, utilitzarem els models proposats per dos autors que intenten explicar la relació entre aquests dos codis. Primer expossarem el model de Gérard Vigner (1982).

L’escrit tradicional	L’escrit, codi segon	L’escrit, llengua
L’escriptura és l’objecte exclusiu d’aprenentatge.	L’oral és l’objecte primer i primordial.	L’oral i l’escrit són autònoms.
Es refusa qualsevol model oral.	S’apren l’escrit per transcriure l’oral.	S’aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits.
Mètodes gramatical i de traducció.	Mètodes àudio-visuals.	Enfocament comunicatiu.

-Visió tradicional: Aquesta visió veu el text escrit com el model normatiu que cal aprendre. Refusa tota mena de dialectes i no contempla els diferents registres.

-L’escrit com a segon codi: Considera que el codi utilitzat per natura és l’oral i que el codi escrit és tant sols la transcripció del codi oral en lletres.

-L’escrit i la llengua: Considera que els dos models són autònoms i que em d’aprendre a utilitzar els dos de forma independent. Considera que no van lligats.

-Model dependent: Considera el codi oral com el principal del llenguatge, i l’escrit com una mena de transcripció gràfica del oral.

-Model equipol·lent: Ens diu que els dos codis tenen característiques estructurals comunes. I que les dues tenen funcions diferents però complementàries.

-Model independent: Creu que els dos codis no estan relacionats i que són dos eines de comunicació més, igual que el llenguatge gestual i altres.

Tant Vigner com Scinto, coincideixen en la idea que el llenguatge escrit és autònom de l'oral. Suggereixen que el codi escrit no necessita de l’oral per comunicar idees, i que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l’aprenentatge de qualsevol llengua.

Debat: Pla web 2.0 sí-Pla web 2.0 no.

En el debat que vàrem realitzar el dilluns 14 de desembre. Jo defensava la postura favorable a la implantació del Pla web 2.0. En primer lloc ens vam informar de quins eren els punts forts de la nostre postura, vam pensar quin eren els millors arguments per defensar la nostre posició.

Pel que fa al debat,el meu paper era d'orador, i bàsicament vaig explicar quins eren els motius pels quals nosaltres defensàvem la presència de les noves tecnologies a l'aula. Per nosaltres era molt important destacar l'aplicació correcte d'aquestes tecnologies a l'aula. És a dir, que la implantació d'aquest pla havia d'ésser útil, no introduir un conjunt d'aparells electrònics per fer bonic a l'aula. La meva intervenció es centrava en deixar clar aquest tema, no ens importa el format que s'utilitzi (pissarres digitals, ordinadors, llibres digitals...) El que realment defensem és la eina en qüestió, la utilitat i potencialitat que té aquesta, per produir situacions d'aprenentatge interessants.

A nivell general, penso que el debat va ser força interessant, tot i que potser ens vàrem "picar" una mica. Vull dir que en alguns moments va semblar que l'objectiu era deixar en evidència a l'altre grup, i aquest aspecte crec que l'hauríem de cuidar un xic més. Però l'activitat va ser molt interessant, i el fet de debatre amb els companys, va ser tot un plaer. Gràcies a tots!!!

No he pogut anar a seminari... 24/10/09 i 25/10/09

Em vaig perdre aquetes sessions de seminari perquè vaig estar malalt. Un petits problemes intestinals dels quals ara ja estic plenament recuperat. La veritat és que va ser una pena ja que en aquestes sessions es va comentar la conferència de l'Eulàlia Bosch i es varen comentar els apunts que vam recollir de la conferència com fer de mestre de la professora Bosch. La conferència de la qual té una respectiva entrada en aquest bloc.

Le coves del salnitre. 20/11/09

Per a la setmana d'activitats extraordinàries, havíem d'anar amb algun company/a del seminari a visitar un centre sociocultural. L'objectiu era conèixer les activitats per a infants que s'ofereixen. En Jordi Mur i jo, en Josep Fosalba, vam decidir anar a visitar les coves del salnitre de Collbató. Vegeu el mapa següent per situar-vos-hi:

Mostra un mapa més gran

En primer lloc, vam buscar informació a la pàgina web oficial de les coves del salnitre. La web té un apartat on podem obtenir informació sobre les activitats que es realitzen per escoles o grups de nens.

Per tal de conèixer millor les activitats que s'ofert-en, vam anar a l'oficina de turisme de Collbató. Allà ens van atendre molt amablement i ens van ampliar la informació que apareix a la web de les diferents activitats que organitzen per a grups escolars. Així, les activitats què fan són les següents:
Quan arriba una escola a les coves, es reuneix el grup a l'entrada, se'ls explica alguna de les normes que han de respectar per tal de conservar l'entorn net i no contaminar-lo. Tot seguit i abans d'entrar a dins de les coves, el grup es reuneix en una sala on es projecte un vídeo en el qual s'explica com es va produir la formació de les coves. A continuació, un guia fa la visita a l'interior de les coves. El guia pregunta els nens sobre aspectes que han aparegut al vídeo. A més a més, el guia aprofita les estranyes formes de les estalactites i estalagmites per preguntar els infants quines formes els recorden. També explica quan es van descobrir les coves, com es va produir la seva formació i una mica per sobre la història del poble de Collbató.

Recitació: Kyle Maynard

Per fer l'exercici de recitació vaig valdrem d'un article publicat al Mundo Deportivo , que relata l'històra de Kyle Maynard, un jove dels Estats Units que és tot un exemple de superació i de persistència.

Pel que fa a l'exposició oral crec que va anar prou bé, tot i que vaig estar una mica més nerviós del que em pensava, però crec que la meva exposició va interessar i vaig fer una bona recitació.