EL CODI ESCRIT:
El codi escrit és aquell que precisa de l’escripture, és a dir, que queda “immortalitzat”, que perdurà en el temps, en aquestes línies descriurem algunes de les diferencies més importants que existeixen entre el codi escrit i el codi oral.
DIFERÈNCIES ENTRE ORAL I ESCRIT:
En un principi l’oral i l’escrit es diferencien bàsicament en aquests aspectes:
-Oral:
· És més ràpid la informació ens arriba directament.
· És molt més volàtil, quant el so de les paraules s’apaga la informació desapareix. (això actualment no és del tot cert, ja que disposem de diversos mitjans per enregistrar les paraules.)
· Rebem l’informació per la oïda.
· El receptor rep l’informació successivament,és a dir, de signe a signe, un darrere l’altre.
· Comunicació espontània.
· Gran utilització de codis no verbals.
-Escrit:
· La informacó arriba en diferit, no és tant ràpid de transmetre com l’oral. (Actualment l’informació escrita ens pot arribar practicament a la mateixa velocitat que l’oral gràcies a les noves tecnologies.)
· La informació perdura, ja que a l’escriure deixem testimoni gràfic que pot ser consultat en qualsevol moment.
· Rembem l’informació mitjançant la vista.
· El receptor rep la informació simultàniament, és a dir, tot alhora.
· Poca utlització de codis no verbals.
Aquestes són les diferències més bàsiques i obvies en que podem distingir aquests dos sistemes de comunicació.
POSSIBLES SITUACIONS CODI ORAL I ESCRIT:
En aquest quadre de Martins-Baltar (1979), podem resumir les diferents situacions orals i escrites possibles:
En el mateix temps En un altre temps
| Oral 1 -diàlegs cara a cara -Conferència | Escrit 2 -Escrit en una pissarra, fet per un professor. -Nota per al participant en un debat | Oral 3 -dictàfon -cassette | Escrit 4 -Nota en un suport fix no desplaçat (pissarra,paper,...) llegida temps després de ser escrita |
| Oral 5 -Telèfon -Ràdio -Emissió de TV en directe. | Escrit 6 -Escrit a la TV. -télex,telegrama. | Oral 7 -Emissió de TV en diferit -Contestador automàtic | Escrit 8 -Una carta, postal... |
En el mateix lloc.
En un altre lloc.
Actualment ens podem trobar en qualsevol d’aquestes circumstàncies comunicatives, i el que fa uns anys era més habitual segons Cassany (1987), ara pot resultar més inusual. Com per exemple la utilització d’internet per transferir missatges escrits de forma instantànea o el mateix fi utilitzant telèfons mòbils.
DIFERÈNCIES CONTEXTUALS:
Cassany ens ofereix una llarga llista sobre les diferències contextuals que tenen aquests dos codis. Les diferències les desglossa en: Adequació, coherència, cohesió i correcció gramatical. En aquestes línies resumirem les diferències citades per l’autor.
-Adequació:
- En el codi oral s’acostuma a notar el dialecte del parlant cosa que no passa tant sovint amb el codi escrit.
- El codi escrit acostuma a ser més formal que l’oral.
-Coherència:
- La selecció d’informació pot ser menys corosa en el codi oral, no així en l’escrit.
- El codi oral pot ser més redundant que no pas l’escrit.
- En el text oral l’estructura del text és més oberta, l’emissor té la possibilitat de canviar el seu discurs, l’emissor no te aquesta possibilitat en el codi escrit.
-Cohesió:
- El codi escrit és molt més gramatical, ja que utilitza molt els signes de puntuació,sinònims,... Que el codi escrit.
- El codi oral utilitza molts més codis no-verbals que el codi escrit.
-Gramàtica:
- El codi oral utilitza solucions menys formals i espontànies que el codi escrit.
- Les oracions del codi escrit són més complexes que les del codi oral.
- L’ordre dels elements de l’oració són molt més variables en el codi oral que en l’escrit.
- El codi escrit és molt més restrictiu en la repetició lèxica que el codi oral. (Questió d’estil.)
- El codi oral tendeix a la utilització de tics lingüístics i a la utilització de crosses, que ajuden a falcar el text. Aquests elements practicament són inexistents en el codi escrit.
RELACIONS ENTRE EL CODI ORAL I L’ESCRIT:
Per estudiar aquestes relacions, utilitzarem els models proposats per dos autors que intenten explicar la relació entre aquests dos codis. Primer expossarem el model de Gérard Vigner (1982).
L’escrit tradicional | L’escrit, codi segon | L’escrit, llengua |
| L’escriptura és l’objecte exclusiu d’aprenentatge. | L’oral és l’objecte primer i primordial. | L’oral i l’escrit són autònoms. |
| Es refusa qualsevol model oral. | S’apren l’escrit per transcriure l’oral. | S’aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits. |
| Mètodes gramatical i de traducció. | Mètodes àudio-visuals. | Enfocament comunicatiu. |
-Visió tradicional: Aquesta visió veu el text escrit com el model normatiu que cal aprendre. Refusa tota mena de dialectes i no contempla els diferents registres.
-L’escrit com a segon codi: Considera que el codi utilitzat per natura és l’oral i que el codi escrit és tant sols la transcripció del codi oral en lletres.
-L’escrit i la llengua: Considera que els dos models són autònoms i que em d’aprendre a utilitzar els dos de forma independent. Considera que no van lligats.
-Model dependent: Considera el codi oral com el principal del llenguatge, i l’escrit com una mena de transcripció gràfica del oral.
-Model equipol·lent: Ens diu que els dos codis tenen característiques estructurals comunes. I que les dues tenen funcions diferents però complementàries.
-Model independent: Creu que els dos codis no estan relacionats i que són dos eines de comunicació més, igual que el llenguatge gestual i altres.
Tant Vigner com Scinto, coincideixen en la idea que el llenguatge escrit és autònom de l'oral. Suggereixen que el codi escrit no necessita de l’oral per comunicar idees, i que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l’aprenentatge de qualsevol llengua.
