dilluns, 28 de desembre de 2009

El codi escrit

EL CODI ESCRIT:

El codi escrit és aquell que precisa de l’escripture, és a dir, que queda “immortalitzat”, que perdurà en el temps, en aquestes línies descriurem algunes de les diferencies més importants que existeixen entre el codi escrit i el codi oral.

DIFERÈNCIES ENTRE ORAL I ESCRIT:

En un principi l’oral i l’escrit es diferencien bàsicament en aquests aspectes:

-Oral:

· És més ràpid la informació ens arriba directament.

· És molt més volàtil, quant el so de les paraules s’apaga la informació desapareix. (això actualment no és del tot cert, ja que disposem de diversos mitjans per enregistrar les paraules.)

· Rebem l’informació per la oïda.

· El receptor rep l’informació successivament,és a dir, de signe a signe, un darrere l’altre.

· Comunicació espontània.

· Gran utilització de codis no verbals.

-Escrit:

· La informacó arriba en diferit, no és tant ràpid de transmetre com l’oral. (Actualment l’informació escrita ens pot arribar practicament a la mateixa velocitat que l’oral gràcies a les noves tecnologies.)

· La informació perdura, ja que a l’escriure deixem testimoni gràfic que pot ser consultat en qualsevol moment.

· Rembem l’informació mitjançant la vista.

· El receptor rep la informació simultàniament, és a dir, tot alhora.

· Poca utlització de codis no verbals.

Aquestes són les diferències més bàsiques i obvies en que podem distingir aquests dos sistemes de comunicació.

POSSIBLES SITUACIONS CODI ORAL I ESCRIT:

En aquest quadre de Martins-Baltar (1979), podem resumir les diferents situacions orals i escrites possibles:

En el mateix temps En un altre temps

Oral 1

-diàlegs cara a cara

-Conferència

Escrit 2

-Escrit en una pissarra, fet per un professor.

-Nota per al participant en un debat

Oral 3

-dictàfon

-cassette

Escrit 4

-Nota en un suport fix no desplaçat (pissarra,paper,...) llegida temps després de ser escrita

Oral 5

-Telèfon

-Ràdio

-Emissió de TV en directe.

Escrit 6

-Escrit a la TV.

-télex,telegrama.

Oral 7

-Emissió de TV en diferit

-Contestador automàtic

Escrit 8

-Una carta, postal...



En el mateix lloc.







En un altre lloc.




Actualment ens podem trobar en qualsevol d’aquestes circumstàncies comunicatives, i el que fa uns anys era més habitual segons Cassany (1987), ara pot resultar més inusual. Com per exemple la utilització d’internet per transferir missatges escrits de forma instantànea o el mateix fi utilitzant telèfons mòbils.

DIFERÈNCIES CONTEXTUALS:

Cassany ens ofereix una llarga llista sobre les diferències contextuals que tenen aquests dos codis. Les diferències les desglossa en: Adequació, coherència, cohesió i correcció gramatical. En aquestes línies resumirem les diferències citades per l’autor.

-Adequació:

  • En el codi oral s’acostuma a notar el dialecte del parlant cosa que no passa tant sovint amb el codi escrit.
  • El codi escrit acostuma a ser més formal que l’oral.

-Coherència:

  • La selecció d’informació pot ser menys corosa en el codi oral, no així en l’escrit.
  • El codi oral pot ser més redundant que no pas l’escrit.
  • En el text oral l’estructura del text és més oberta, l’emissor té la possibilitat de canviar el seu discurs, l’emissor no te aquesta possibilitat en el codi escrit.

-Cohesió:

  • El codi escrit és molt més gramatical, ja que utilitza molt els signes de puntuació,sinònims,... Que el codi escrit.
  • El codi oral utilitza molts més codis no-verbals que el codi escrit.

-Gramàtica:

  • El codi oral utilitza solucions menys formals i espontànies que el codi escrit.
  • Les oracions del codi escrit són més complexes que les del codi oral.
  • L’ordre dels elements de l’oració són molt més variables en el codi oral que en l’escrit.
  • El codi escrit és molt més restrictiu en la repetició lèxica que el codi oral. (Questió d’estil.)
  • El codi oral tendeix a la utilització de tics lingüístics i a la utilització de crosses, que ajuden a falcar el text. Aquests elements practicament són inexistents en el codi escrit.

RELACIONS ENTRE EL CODI ORAL I L’ESCRIT:

Per estudiar aquestes relacions, utilitzarem els models proposats per dos autors que intenten explicar la relació entre aquests dos codis. Primer expossarem el model de Gérard Vigner (1982).

L’escrit tradicional

L’escrit, codi segon

L’escrit, llengua

L’escriptura és l’objecte exclusiu d’aprenentatge.

L’oral és l’objecte primer i primordial.

L’oral i l’escrit són autònoms.

Es refusa qualsevol model oral.

S’apren l’escrit per transcriure l’oral.

S’aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits.

Mètodes gramatical i de traducció.

Mètodes àudio-visuals.

Enfocament comunicatiu.

-Visió tradicional: Aquesta visió veu el text escrit com el model normatiu que cal aprendre. Refusa tota mena de dialectes i no contempla els diferents registres.

-L’escrit com a segon codi: Considera que el codi utilitzat per natura és l’oral i que el codi escrit és tant sols la transcripció del codi oral en lletres.

-L’escrit i la llengua: Considera que els dos models són autònoms i que em d’aprendre a utilitzar els dos de forma independent. Considera que no van lligats.

-Model dependent: Considera el codi oral com el principal del llenguatge, i l’escrit com una mena de transcripció gràfica del oral.

-Model equipol·lent: Ens diu que els dos codis tenen característiques estructurals comunes. I que les dues tenen funcions diferents però complementàries.

-Model independent: Creu que els dos codis no estan relacionats i que són dos eines de comunicació més, igual que el llenguatge gestual i altres.

Tant Vigner com Scinto, coincideixen en la idea que el llenguatge escrit és autònom de l'oral. Suggereixen que el codi escrit no necessita de l’oral per comunicar idees, i que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l’aprenentatge de qualsevol llengua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada